Personatges i cançons

Amb la imaginació

Lletra:

Amb la nostra imaginació
i amb un full blanc de paper
Podem fer un petit vaixell
que ens porti a tot arreu.

Bufa aquestes quatre veles
que a la cofa pujaré.
Agafa el timó de la popa
que amb corsaris lluitarem.

La mar sembla tranquil·la,
l’ancora vol capbussar-se impacient,
a l’horitzó volen gavines,
veig la platja i els cocoters.

Avui serem els pirates
dels pegats, garfis i barrets.
Un tresor i una illa esperen,
cançons noves cantarem.

Amb la imaginació
i amb un full de paper.
Podem fer un vaixell
que ens porti a tot arreu.

Tarambana

🏴‍☠️ El Pirata Tarambana

El Pirata Tarambana no és com la resta de pirates. De fet, ell no és pirata, sinó antipirata: no busca tresors d’or ni vol barallar-se amb ningú.
El seu poder és la imaginació, la seva manera de veure el món amb ulls creatius, fins i tot quan té por.
És vulnerable, sí, però també valent a la seva manera: valent per somiar quan tot sembla perdut.
Ens recorda que imaginar és crear, i que la imaginació és més poderosa que qualsevol força.

Xim,xim, xim

Lletra:
Tu dius que quan plou
Sortir ja no pots
Feliços passegen
Un gripau i un cargol

Els núvols, tu dius,
Que al cel pinten gris
Jo veig els colors
De l’arc de Sant Martí

Xim, xim, xim,
Plou aquesta nit
L’aire està net
I el camp molt humit

Xim, xim, xim,
Plou aquesta nit
Demà al matí
Un bassal al jardí

Joan Quetothovol

Pirata envejós i ambiciós, Joan Quetothovol ho vol tot: el vaixell, el tresor… fins i tot la imaginació dels altres!
Representa l’avarícia i l’egoisme, aquella part de nosaltres que vol més i més sense compartir.
A la història, aconsegueix robar el vaixell del Pirata Tarambana, però hi ha una cosa que no pot tenir: la imaginació.
El seu error ens ensenya que tenir molt no serveix de res si no saps somiar, compartir o estimar.

El gat Romeu

Lletra:

Quan era petit
tothom em deia que era eixerit
I ara que sòc gran
ningú m’ho diu i estic molt trist

Tenia una llar, tenia un raspall
mai em faltava el menjar
Un collaret amb cascavell
i no passava mai fred

I una nit em vaig trobar
la lluna sobre el cap
Els estells acompanyaven
el meu caminar

On són ara els meus amics
que trobo a faltar
El camí que torna a casa
l’he perdut per sempre ja

Romeu, el Gat

Romeu és silenciós, atent i afectuós. Mentre els pirates somien, ell observa el món amb calma.
Representa el respecte pels animals i la connexió amb la natura.
De vegades només cal la seva presència serena perquè el Pirata Tarambana torni a creure en ell mateix.
Romeu ens recorda que l’amor i la pau són tresors invisibles però imprescindibles.

Ma mare

Lletra:

Si estem dinant em diu que desprès renti els plats
Que reculli les joquines si he acabat de jugar
Que la meva roba al terra mai s’ha de deixar
No ha d’haver-hi pols enlloc, que li ajudi a netejar
I jo sempre li contesto:
Ma, jo m’estimo més jugar.

Ma mare sempre diu, ma mare sempre vol
Mare deixa’m en pau, no cridis el meu nom
Mare jo vull que tinguis molt clar:
No et donaré un cop de mà.

Un dia vaig trobar, a ma mare en el sofà
No es podia moure, feia febre i mal de cap
Va venir el metge i la va endur a l’hospital
Porta allí més de tres mesos i encara trigarà
I ara em pregunto:
Ma, per què no et vaig ajudar?

Ma mare sempre diu, ma mare sempre vol
Mare deixa’m en pau, no cridis el meu nom
Mare jo vull que tinguis molt clar:
Et donaré un cop de mà.

    Formigueta Juganera

La Formigueta Juganera

Petita i inquieta, La Formigueta és el cor actiu de la tripulació.
Ens ensenya que la responsabilitat i l’amor per la família també són superpoders.
Ajuda a tothom, sense perdre mai l’alegria, i mostra que treballar junts és la millor manera d’arribar a bon port.
Amb ella, ser responsable es converteix en una aventura compartida.

Iaia

Lletra:

Iaia, jo vull saber per què
Portes ulleres quan em llegeixes
Un conte o quan des de lluny
T’acomiades de mi

Iaia, jo vull saber per què
Tens arrugada tota la pell
¿Sempre ha estat així?
O va canviant amb el temps

Iaia, jo vull saber per què
El teu pas és tan lent
Quan començo a córrer
Et seus a un banc somrient.

Iaia, jo vull saber per què
no tens gaires dents,
si sota el teu coixí,
els angelets deixen diners.

L’Àvia

L’Àvia és qui ajuda en Joan Nyanyo a entendre la importància d’escoltar. Amb la seva veu suau i experiència, li ensenya que els qui t’estimen només volen el teu bé.
Representa el respecte pels grans, i les seves paraules plenes d’històries són com un ventet que guia el vaixell de Tarambana quan es perd.
Amb ella, els infants aprenen que respectar els avis és mantenir viva la memòria i l’afecte.

Joan Nyanyo

Lletra:

Un nyanyo al cap portava
Per no fer cas
La iaia sempre li deia:
No et fiquis en bucs, Joan!

Al matí? Feia campana
A l’estudi? Creu i ratlla
Arribava sempre a misses dites
Per tot arrufava el nas

Un nyanyo al cap portava
Per no fer cas
La iaia sempre li deia:
No et fiquis en bucs, Joan!

Feia cara de pomes agres
Si algú li donava un cop de mà
Feia correr sempre les tisores
I sempre donava pel sac

Un nyanyo al cap portava
Per no fer cas
La iaia sempre li deia:
No et fiquis en bucs, Joan!

Era un cul de mal seient
Si et despistaves? Et feia la llei
I si algú la sabia llarga
Ell li donava un miquel

Un nyanyo al cap portava
Per no fer cas
La iaia sempre li deia:
No et fiquis en bucs, Joan!

Comptant les bigues una tarda estava
Quan de taca d’oli ja es passava
Es va caure-hi de quatre grapes
I els plats trencats sense voler pagava

Un nyanyo al cap portava
Per no fer cas
La iaia sempre li deia:
No et fiquis en bucs, Joan!

Joan360-x-330-px

Joan Nyanyo

En Joan Nyanyo és un personatge simpàtic, alegre i una mica despistat. Sempre diu Tan me fa!, i per culpa d’això porta un nyanyo al cap, record del dia que no va voler fer cas.
Amb ell, els infants descobreixen que no escoltar pot portar problemes, però també que tothom pot aprendre dels seus errors.
El seu valor és l’escolta i el respecte pels altres, i la seva història ens recorda que fer cas és una manera d’estimar.

Aparences

Lletra:

No creguis tot el que diuen
La bellesa es troba a l’interior
Només és pura aparença
Escolta i mira dins del teu cor

Un somriure no sempre l’alegria ensenya
Ni a vegades el plor amaga una pena
Una papallona d’una crisàlida neix
D’un capoll la més bella flor

No creguis tot el que diuen
La bellesa es troba a l’interior
Només és pura aparença
Escolta i mira dins del teu cor

La rosada brilla en la teranyina a l’alba
El coral de mar et tempta amb el seu color
Entre foc i pedres un diamant cristal·litza
Dins d’una ostra una perla dorm

Lily

Lily

Lily és alegria i bondat. Sempre defensa la diferència i la igualtat.
Amb el seu cor obert, ens ensenya que cal acceptar els altres tal com són i que les paraules poden fer molt de bé… o molt de mal.
Ella representa el valor de l’acceptació i el respecte, essent la veu contra les burles i el rebuig.

Amics

Lletra:

Quan jo era petit
un amic vaig tenir
una pipa molt gran
sempre hi era al meu llit

Molt difícil va ser
aixecar-me dret
de peluix un osset
ploràvem molt juntets

Amics sempre he tingut
tots són molt especials
Ara ets tu al meu costat
em dones molta felicitat

A les nits vaig lluitar
amb herois i dolents
sort que l’Spiderman
em va ensenyar ser valent

Quan vaig fer quatre anyets
un regal em van fer
un gosset i un gatet
jugàvem al carrer

Amics sempre he tingut
tots són molt especials
Ara ets tu al meu costat
em dones molta felicitat

 Héctor

L’Héctor és l’artista que dona vida a Lily, la titella més dolça i sensible del vaixell.
Un dia la veu plorar, trista perquè s’han rigut d’ella i de les seves ulleres.
Per consolar-la, Héctor li canta la seva cançó, “Amics”, una melodia tendra que parla de com la bellesa veritable viu dins de cadascú, més enllà del que es veu a fora.
Amb paraules senzilles, li explica que ell també va sentir-se diferent de petit — però que gràcies als amics i a l’amor va aprendre que el que ens fa únics és el nostre cor, no la nostra aparença.
La seva cançó ajuda a Lily a entendre que no importa el que diguin els altres, perquè el valor d’una persona està en el que és, no en com sembla.
A través d’Héctor, els infants descobreixen que l’art, la música i la sensibilitat són maneres d’expressar emocions i fer brillar la bondat interior.
El seu valor és la bellesa interior i l’amistat sincera, un record que acceptar-se i estimar és el tresor més gran que hi ha.

F.A.Q.​